PROPERA TEMPORADA AL VERSUS

Aires tarantinians
En cualquier otra parte és un dels textos del Festival Grec que parla de persones i situacions d'avui, un text d'interès que té a veure amb problemes actuals que ens afecten a tots.
El seu autor, Àlex Mañas (Barcelona, 1974), amb diverses experiències en el teatre i en el cine, va obtenir amb aquesta obra el premi SGAE de Teatre 2006. Dirigida pel mateix autor i amb David Selvas i Roger Coma --dues cares popularitzades per la televisió-- en els papers dels dos personatges centrals de la història.
L'obra és ambiciosa. Parla de codis de supervivència en un món que busca desmesuradament la defensa de la propietat, d'allò que decidim que és nostre i que, a partir d'aquí, tem allò desconegut i dispara la ira i fins i tot la violència de l'ésser humà.
Com a autor i director d'En cualquier otra parte, Àlex Mañas s'apunta, a l'hora de muntar l'obra, a una línia tarantiniana, amb personatges violents situats en un espai inhòspit i desèrtic que ironitzen sobre un món suposadament ideal.
Felipe (David Selvas) i Horacio (Roger Coma) són dos sentinelles d'un sistema que vol impedir al preu que sigui --l'assassinat en aquest cas-- la irrupció de qualsevol element --els immigrants, en aquesta història-- que pugui qüestionar la "propietat" de la qual abans parlava.

Accents grotescos
En cualquier otra parte té molts elements positius, més enllà del plantejament i els objectius. La il.legalitat en què s'instal.len els gelosos guardians d'un ordre corrupte la tracta Àlex Mañas amb una certa ironia i amb accents grotescos. La història que ens explica deixa clar que la societat és, com a mínim, coresponsable d'uns fets injustificables. Assassins per encàrrec, corruptes guardians de l'ordre, interessos inconfessables, racisme i falta de compromís i responsabilitat són elements que circulen per la representació, que allarga excessivament algunes situacions en detriment de la concreció.

Un espai de terra i un cotxe formen l'escenografia d'aquesta obra, magníficament interpretada per Selvas i Coma i també, en la seva breu però important aparició, per Dominika Kojro, com a immigrant.
Una funció compromesa, irregular, però atractiva i valenta.

Gonzalo Pérez de Olaguer
El Periódico 25/07/2007